Potser sense proposar-s'ho, Montse Gisbert ha fet amb el seu petit àlbum il·lustrat una mena de manual d'emocions o, vist des d'una altra òptica, una pluja d'emocions que configuren el repertori complet de qualsevol bon relat literari. Les dobles làmines de l'àlbum serveixen perquè el lector primerenc ressegueixi una a una cadascuna de les sensacions que anirà descobrint pel camí de la vida. A la banda esquerra de la làmina s'hi situa el breu text que acompanya cadascuna de les emocions, i a la banda dreta, el llenguatge visual ho reexplica amb les accions dels personatges.
Àlbum de dos nivells de lectura, doncs, el textual i el visual. Un amb guspires d'aforisme; l'altre, amb personatges desmanegats, a vegades insinuats pel traç prim de l'autora, marcats en alguns casos per figures de caràcter geomètric, i en alguns moments amb tendència shinchanaire, grotescos, inflats, en primers plans o tractats com a gomes elàstiques, tots enmig d'un to de colors suaus, segurament que per no alterar l'objectiu de l'àlbum: fer posar en contacte el primer lector amb la descoberta d'emocions com ara la felicitat, la por, el consol, la valentia, la tendresa, la gelosia, l'alegria, l'orgull, la vergonya, la impaciència, la timidesa, la maldat, la tristesa, la reconciliació, la marginació, l'amistat, la tossuderia, la complicitat, la curiositat, la separació, la solitud, la bondat, el dubte, la fanfarroneria, la diferència i l'amor. Tot un manual de supervivència.